En un d’aquests números de L’Avenç, un article explicava com la ràbia contra els francmaçons que sentia Franco podia haver nascut del fet que hagués demanat dues vegades de formar-ne part i que dues vegades l’haguessin rebutjat. El perfil psicològic de Franco que es podia derivar d’aquest fet —un homenet mesquí i rancuniós— va ser-me molt útil quan vaig haver de posar-lo en escena a Jo soc aquell que va matar Franco. Tenia aquest article a la ment, mentre escrivia.

Joan-Lluís Lluís, Els invisibles (Barcelona: L’Avenç, 2020)

Discutíeu per l’avi. El papa deia que era un home insuportable i rancuniós, i tu li vas respondre que potser sí, però que era comprensible que visqués amargat perquè la dona l’havia deixat per un altre home. I llavors el papa et va tallar, enfadat, cridant que ja n’estava fart, que la fugida de l’àvia ho justifiqués tot i que, després de tants anys cap dels dos, ni l’avi ni tu, no haguéssiu passat pàgina, perquè tu, a la teva manera, va dir, estaves igual d’amargada, per molt que ho intentessis dissimular darrere la teva aparença de dona perfecta.

Laura Anguera, Ningú em va parlar de tu (Barcelona: Columna, 2022)