xerric m

Definició

1  Soroll estrident de fregadís, especialment metàl·lic.

El xerric del forrellat.

Em va despertar el xerric del tren passant per l’estació.

2  Soroll que, en beure a galet, es produeix fent passar l’aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte.

Li agradava fer xerrics quan bevia amb el porró. Beure a xerric.

Etimologia

De xerricar, ‘fer un soroll estrident’, mot afí a xerrar, d’origen expressiu.

Usos

  • Cada matí agafo el metro
    cap a final de trajecte. Molt sovint
    quedem al vagó quatre viatgers
    llegint o pensant,
    apartats un de l’altre per no encomanar-nos
    l’amor sense esma de dos quarts de vuit.

    L’insecte múltiple del xerric de les rodes
    m’entra pels forats de les orelles
    i amb estúpides potes profètiques
    se’m passeja pel cervell; jo me l’escolto:
    ¿I si mai no es deturés la màquina i el límit
    caigués més enllà de l’última parada,
    com un viatge infinit a causa d’un senzill
    capgirament tècnic, o per un excés
    de platí en les agulles?

    Màrius Sampere, «El metro» (1984), reproduït dins Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 296

Tema de la setmana

Mots i versos trets de Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

presentallaremor