Definició
Diminutiu de mentira, que és la variant formal de mentida que usem els valencians. És un mot de caire afectuós que usem, fonamentalment, quan parlem amb un xiquet xicotet. (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, 2015)
Em pense que això que em dius és una mentirola, perquè se t’han fet les orelles roges.
Usos
El biòleg Michael Steele ha estudiat, junt amb un grup d’estudiants, els hàbits etològics d’aquests esquirols durant la tardor, quan amaguen a terra les reserves alimentàries, i ha descobert que tenen una especial tendència a les mentiroles. Quan se senten observats, els esquirols fan com si soterraren les nous i els glans dels roures, fins i tot després recobreixen l’amagatall com si hi hagueren dipositat alguna llavor. Aquest nivell d’engany sembla que desapareix quan no se senten observats, però s’incrementa notablement quan veuen que els seus amagatalls han estat escorcollats pels estudiants, amb la intenció de comprovar les reserves alimentàries.
Martí Domínguez, «El sastre mentider de Montaigne», dins Històries naturals (Barcelona: Pòrtic, 2018)Pel llenguatge i les mentiroles de grandiositat amb què sorprenia la xicalla, crèdula, Vicentico era el sobirà del carrer, el motiu de conversa de tot el barri.
Vicent Blasco Ibáñez, «Coses d’hòmens!», dins Contes valencians (València: L’Encobert, 2016), traducció de José A. López Camarillas
Tema de la setmana
Mentides, mentires i mentiroles