apoteosi f

Definició

1  Acte d’elevar un mortal a la categoria dels déus i posar-lo entre ells.

L’apoteosi de l’emperador August.

2  Glorificació, exaltació, d’una persona, un principi, un ideal, etc.

Han fet l’apoteosi de la guerra. Està bé felicitar els campions olímpics, però tampoc cal fer-ne una apoteosi.

3  En una representació de gran espectacle, escena final i més brillant.

El castell de focs artificials va ser l’apoteosi de la festa major.

Etimologia

Del llatí apotheōsis, del grec apothéōsis [ἀποθέωσις], ‘deïficació’, format amb apó ‘idea d’intensitat’, theós ‘déu’ i ṓsis ‘formació’.

Usos

  • El silenci s’apropia del plató: espès i nerviós entre el públic, premeditat en el presentador. En ella, lleuger i feliç. L’Adèle sap que no s’equivoca. Li resplendeixen els rínxols, la pell morena, els ulls. Tota ella és llum enmig de l’expectació general.
       I de sobte el terrabastall. Correcte! Bravo! Felicitats! I l’apoteosi. Bots, abraçades, aplaudiments, crits… i cinc-cents mil euros!

    Miracle Sala, «Singlot», dins El meu biquini verd (La Bisbal d’Empordà: Llunydelramat, 2025)
  • El dolent és lleig, i si guanya (gairebé mai) ho fa amb traïdories. A vegades el bo, després de deixar estès el dolent, li dona l’esquena i saluda el públic amb un somriure radiant, mentre el dolent s’alça a poc a poc i se li acosta pel darrere amb una cara terrible, el públic brama avisant el bo, que no entén el que li volen dir: els crits pugen i pugen de to, el dolent se li llança al damunt pel darrere i és l’apoteosi de la maldat. Després ve l’episodi de la venjança del bo, que castiga el dolent fins a deixar-lo abatut definitivament damunt la lona o després de llançar-lo fora del ring, davant de la primera fila de butaques. En realitat no lluiten, sinó que es tracta d’un rar ballet contemporani.

    Joan Margarit, Per tenir casa cal guanyar la guerra (Barcelona: Proa, 2018)

Tema de la setmana

Aquests dies veiem suggeriments dels subscriptors i seguidors de Rodamots; el d’avui és de Josep Márquez, de Barcelona, i Josep Maria Puig, de Calldetenes (Osona). L’adjectiu que correspon a apoteosi és apoteòsic o apoteòtic.

Enllaços

Temes i etiquetes