Definició
Anar errat.
Veig que, en aquest tema, va lluny d’osques, però no sé com dir-li-ho.
Us penseu que ho vaig dir jo i aneu molt lluny d’osques; en realitat ho va dir la Lluïsa.
Origen de l’expressió
Segons Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral a Coses sentides. El parlar de Palafrugell (2019), «els operaris de la indústria tapera portaven els comptes de la seva manufactura mitjançant una sèrie de senyals fets amb osques». Anar errat d’osques, doncs, una variant d’anar lluny d’osques, volia dir equivocar-se en els comptes. Una osca és un ‘senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc., per indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura’; oscar és ‘fer una osca o osques al tall d’una eina: He oscat la falç’.
Usos
Em va dur a sopar a l’escullera. Feia una pudor insuportable d’oli refregit. Les taules estaven brutes i els vidres que donaven a mar entelats. La música a tota màquina ens feia cridar més que parlar.
Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985)
Havia pujat de categoria en l’ofici, però no s’havia tret la pols de l’hort. Si pensava lligar-se’m en aquell ambient, anava lluny d’osques. Però em va donar els resguards de tots els meus documents i vaig haver de ser amable amb ell. Només que no vaig consentir, per molt que hi va insistir, a menjar marisc. Una amanida i un iogurt.
Mentre pagava, vaig sortir a mirar la mar. Tota negra. Espurnejada de barques a l’encesa. Em vaig enyorar de Mallorca. I vaig decidir que quan acabàs aquell cas, me n’hi aniria una setmana. O dues.—¿Ja saps quant has de cobrar? —va dir el senyor Forteza.
Julià de Jòdar, El metall impur (Barcelona: Proa, 2006)
—Sí senyor —va dir el Gabriel—. Mil cinc-centes pessetes al mes.
—Exactament —va dir el senyor Forteza—. Amb catorze pagues, un mes de vacances, i quaranta dies de prova; després t’apujarem a dues mil. Procura no fer gaire el ronso, que al senyor Massarré no li agradaria. Aquí tens la bata de laboratori, i que et duri, que només en disposaràs d’una altra.
Sembla el comptable del jueu errant, pensa el Gabriel. I no va gaire lluny d’osques, el fill de l’Angustias, car el senyor Forteza mai no tasta el porc per prescripció mèdica i no treballa els dissabtes al dematí per poder acompanyar la seva dona a un tractament setmanal per una qüestió delicada, segons que tornen a assegurar les males llengües de rigor…
Tema de la setmana
Frases fetes amb el verb ‘anar’