Definició
En el dia en què som.
Ha arribat avui, aquest matí. Arribarà avui, aquest vespre. D’avui en vuit, en quinze, a tres mesos, a un any.
També s’ha substantivitzat: L’avui és trist, l’ahir qui sap on para… «L’ahir no existeix, el demà encara no ha arribat. Només tenim l’avui. Som-hi doncs!» (Teresa de Calcuta).
Etimologia
Del llatí tardà oie, vulgarisme del clàssic hodie, mateix significat, que donà l’antic vui i el valencià hui, amb la a- inicial d’altres adverbis (a-hir, a-prés, a-prop, a-viat).
Usos
La feina del traductor, de vegades, és com la d’un naturalista, o d’un arqueòleg. Es tracta de rescatar un objecte vell o llunyà, treure-li la pols amb molta delicadesa perquè la gent d’avui el pugui veure bé i pugui observar, sobretot, com era. Com érem.
Marta Pera Cucurell, T’estimo com la sal. Les filles parlen del pare. 19 relats i un conte, a cura de Simona Škrabec i M. Carme Junyent (Barcelona: Viena, 2024)Que despistada
Núria Pujolàs, Lletres de canvi, amb Miquel Santaeulària (Barcelona: Témenos, 2019)
no haver vist fins avui
que l’olivera era florida,
que el saüquer
ha tornat a blanquejar
mentre les pobres ortigues del costat
fan el passadís a l’austeritat.
Tema de la setmana
Què tenen en comú els mots que enviem aquesta setmana? Quin mot no encaixa amb els altres tres i per què? El primer subscriptor que enviï la resposta correcta (per a fer-ho heu d’omplir aquest formulari) guanya un exemplar del llibre Alls, cebes i refranys, de Víctor Pàmies, per gentilesa d’Efadós. En sortejarem dos més entre els altres encertants. Consulteu al primer enllaç les bases completes de participació.