Definició
Mentida.
Ahir em va dir una bona garrofa, a veure quina una me n’explica avui.
També pot voler dir ‘mentider’: Sí que n’ets, de garrofa! No em puc refiar pas de tu.
Etimologia
De garrofa en el sentit de ‘fuit del garrofer’, de l’àrab vulgar harrûf, plural de harrûba, ‘fruit o tavella del garrofer i d’altres llegums’.
Usos
Un dia, i quan ella menys s’ho pensava, va tenir un fill. Un fill de quiniela. Ella i la Carlota, de comú acord, entabanaren tres senyorassos amb els quals ella s’havia divertit i ells també, i els varen fer creure que eren els pares de la criatura. Ells es varen empassar la garrofa, es varen entendrir i ompliren la mossa d’obsequis i de diners. Aquella criatura de vodevil es tornà una mina per a ella. Rajava amb tanta abundància que li va permetre poder muntar un pis sumptuós i omplir-lo de quadres dels millors pintors nostres. Ella, de tant en tant, organitzava xeflis amb uns quants amics seus que no eren els suposats pares de la criatura, sinó els que a darrera hora feien cap a la barra de l’Excelsior, i pagant la despesa aquells. Hi havien pres part, força sovint, entre d’altres, en Joan Tomàs i en Josep Maria de Sagarra.
Jaume Passarell, Homes i coses de la Barcelona d’abans, II (Barcelona: Pòrtic, 1974), pàg. 243—Per l’amor de Déu, jove, mireu-vos les mans i mireu-me les meves. Jo podria agafar un manyoc d’ortigues sense sentir-me’n; en canvi, vós… —Mentre Dolors parlava, Dalmau va fer el gest íntim d’amagar-les.— Potser heu ensarronat els meus senyors però no pas a mi. Mai heu blegat l’os de l’esquena, vós!
Francesc Ribera, L’assassinat de Guillem de Berguedà (Barcelona: Amsterdam, 2015)
—Teniu raó —va dir ràpidament Dalmau intentant dissimular la sorpresa—, les meves mans no són les d’un mosso. Això és perquè la meva dissort és recent. Un mal negoci va arruïnar el meu pare, Dalmau Ponç de Peratallada —li va semblar prou lluny perquè la Dolors no sabés on era i dissimular així la garrofa—, ho va perdre tot, la casa, les terres, i encara no va poder satisfer tots els deutes, i així els cinc germans hem acabat al servei del comte d’Empúries.
Tema de la setmana
L’art de dir ‘mentida’ sense dir ‘mentida’. El mot d’avui és un suggeriment d’Esteve Pujol i Pons, del Masnou (Maresme), que el 2006 ens deia: «Per a mi, de tota la vida, garrofa ha significat ‘mentider’. Ets un garrofa, deia el pare quan li n’etzibàvem una de massa grossa; Quina garrofa que has dit! Alguna vegada agafava la forma gallofa».