—Saps, Uri, els actors tenim molta capacitat de concentració… De vegades ens hem d’aprendre textos llarguíssims! Així que sí, vaig estar atent i vaig ser capaç d’entendre tot el que em toca fer, no pateixis.
   —El ram i el vers.
   —Sí. El ram i el vers. Ja saps que tant les flors com la poesia són temes pels quals els gais estem especialment dotats.
   —Ja has escrit el vers?
   —Sí.
   —Com comença?
   —Sí, ara hi corro a dir-t’ho.
   —Vés a prendre pel sac.
   —Déu t’escolti… ara que t’has tornat catòlic.

Sílvia Soler, Una família fora de sèrie (Barcelona: Columna, 2010)

   —Vostè el que hauria de fer és deixar-me tots aquells patacons. En dos mesos jo els hi triplicaria. Els diners són com la bola de neu: rodant, rodant, creixen.
   —Sí, ara hi corro. La neu es fon pels dits.
   —Oh, la neu! Però l’or no és neu.

Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])