ensonyar v

Definició

Fer agafar son, agafar son.

Aquest conte tan insuls ha ensonyat els nens.

Mirant la tele m’ensonyava, de tan avorrit que era el programa.

Etimologia

Del llatí somniare, derivat de somnium, ‘somni’.

Usos

  • Es dedica a les nenes amb la mateixa escrupolositat amb què un dia es va lliurar a la medicina. S’entén més amb la gran, potser massa ensonyada, potser massa afectada i capficada per la falta de la mare. A vegades sembla absent, com si busqués la mare al purgatori nebulós on els infants situen les persones traspassades.

    Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pàg. 43
  • S’assegué al primer graó de l’escaleta. Amb les mans agafades a les baranes, mirava endavant, amunt; li semblà que volava de tan immòbil que ho mirava tot. Una veu perduda en la nit cridava un nom i no entenia quin nom cridava aquella veu tan feble que l’ensonyava. Li arribaven onades d’aire, onades de claror de lluna, onades de foc d’estrella; cada estrella, la casa d’un àngel.

    Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974), pàg. 406

Tema de la setmana

Mots ensonyats

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

matalàsesteranyinar