Definició
Etimologia
Usos
Hi ha tants detalls! Tantes coses que algú va tenir la delicadesa de posar-hi! Taulons de nàufrag, arrels de pi, escorça de palmera, vidres llimats, petxines i tota mena de cloves trencades, deixalles rodoladisses de platja, en general; restes de mar ballant dins d’una ampolla que sembla més una d’aquelles boles plenes d’aigua on cau la neu; brillantina —sembla més això últim que un vidre bufat amb barco a dins.
Mar Bosch Oliveras, Lliçons d’abisme (Barcelona: Empúries, 2025)«Salvà!», li diu l’Arnau: «Aviat és dita
la feina que vas fer tu amb la Mireia,
i els teus poemes, ja ningú els recita!».«Vaig ésser un cactus, jo mateixa ho deia,
perquè, sent dona, vaig saber arrelar
als terrenys àrids de la patuleianoucentista, i ningú no em va aturar».
Així va dir, i va cloure’s la petxina.
«No us adormiu!», fa el Cinto, «Vinga, va!».Fent la croqueta, hi ha la Clementina
per un pendís rodoladís, i just a
la vora en Papasseit, que no caminasinó que munta un cavallet de fusta
Adrià Targa, Arnau (Barcelona: Proa, 2024)
de mig pam, tot pintat, o de cartró,
i amb una rosa com a vara, el tusta.
Tema de la setmana
Els mots que roden per aquí són rodoladissos de mena, com els que veurem aquesta setmana, formats amb el sufix -dís, -dissa.
