Definició
Espantós, que causa espant.
Etimologia
D’espaventar (modernament reduït a espantar), del llatí vulgar expaventare, mateix significat, derivat d’expavere, ‘témer’, de pavere, ‘tremolar’.
Usos
—Anem, anem a buscar-la.
Víctor Català (Caterina Albert), «Parricidi», dins Drames rurals (1902)
I la dona, abraçant el menut i cridant la Lena, se ficà dins deixant-se guiar pel Titet, que empenyia cap a l’escala, pujà i arribà a la cambra: llançà un xiscle espaventable, i com boja, se precipità escales avall.
—Què hi ha? —van fer les altres, veient-la sortir d’aquella manera.
Ni ho podia dir: tota debategava.
—Pugeu…! Veniu…! Senyor…!
Totes deixaren els cistells a terra i, empenyent-se, passaren la porta a la una.Essent estudiant vaig visitar un dia una família que vivia en aquest carrer [el d’Aragó, a Barcelona]. El senyor de la casa em situà davant d’una finestra. L’obrí de bat a bat i em digué:
Josep Pla, Barcelona, una discussió entranyable (1956)
—Observi l’obra d’enginyeria…
Llavors era molt jove i l’enginyeria em feia una gran impressió. Així, vaig disposar-me a admirar l’obra d’enginyeria. Feia a penes un moment que m’havia lliurat a l’admiració que se sentí un soroll sord i espaventable, passà un tren i tot el carrer s’obscurí d’un fum espès, agre, asfixiant. Les cases del davant desaparegueren. Vaig retirar-me de la finestra. El fum de tren és una de les exhalacions que em molesten més profundament.
—Deixem-ho córrer —digué el pare de família—. Ja tornarà un altre dia…
Tema de la setmana
Temors. Espants. Fòbies. Pors.
