espaventable adj

Definició

Espantós, que causa espant.

Etimologia

D’espaventar (modernament reduït a espantar), del llatí vulgar expaventare, mateix significat, derivat d’expavere, ‘témer’, de pavere, ‘tremolar’.

Usos

  •    —Anem, anem a buscar-la.
       I la dona, abraçant el menut i cridant la Lena, se ficà dins deixant-se guiar pel Titet, que empenyia cap a l’escala, pujà i arribà a la cambra: llançà un xiscle espaventable, i com boja, se precipità escales avall.
       —Què hi ha? —van fer les altres, veient-la sortir d’aquella manera.
       Ni ho podia dir: tota debategava.
       —Pugeu…! Veniu…! Senyor…!
       Totes deixaren els cistells a terra i, empenyent-se, passaren la porta a la una.

    Víctor Català (Caterina Albert), «Parricidi», dins Drames rurals (1902)
  • Essent estudiant vaig visitar un dia una família que vivia en aquest carrer [el d’Aragó, a Barcelona]. El senyor de la casa em situà davant d’una finestra. L’obrí de bat a bat i em digué:
       —Observi l’obra d’enginyeria…
       Llavors era molt jove i l’enginyeria em feia una gran impressió. Així, vaig disposar-me a admirar l’obra d’enginyeria. Feia a penes un moment que m’havia lliurat a l’admiració que se sentí un soroll sord i espaventable, passà un tren i tot el carrer s’obscurí d’un fum espès, agre, asfixiant. Les cases del davant desaparegueren. Vaig retirar-me de la finestra. El fum de tren és una de les exhalacions que em molesten més profundament.
       —Deixem-ho córrer —digué el pare de família—. Ja tornarà un altre dia…

    Josep Pla, Barcelona, una discussió entranyable (1956)

Tema de la setmana

Temors. Espants. Fòbies. Pors.

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esgarrifar