¿Ho sap el Papa, i el seu exnunci Lajos Kada i el seu assessor monsenyor Navarro, que Gaudí parlava en català, que sempre parlava en català, i que era tan cabut en el tema que fins i tot quan el 1910 els participants a la Setmana Social Catòlica, que es feia a Barcelona, van visitar la Colònia Güell, els va rebre i els va acompanyar en la visita sense canviar mai de llengua, cosa que li va valer una violenta recriminació del pare Gabriel Palau, fundador d’Acción Social Popular?

Jordi Castellanos, «Salvem Antoni Gaudí!» (Avui, 20 de març del 2000)

Ella mirava sempre cap avant, amb la cara ben alta i la dignitat a flor de pell, i ja podien doblar-li les campanes a la contra perquè la seua determinació podia més que ningú. I si deia que es divorciava no dubtava en tirar avant ben convençuda com sempre ho havia fet. Ni les fronteres que ens recloïen en el nostre món ni les xafarderies que ens lligaven a les maneres tradicionals eren més cabudes que la felicitat de la meua amiga. I això era el que la feia brillar per damunt de nosaltres.

Emma Zafón, Casada i callada (Barcelona: Empúries, 2023)