A El matí de Catalunya Ràdio, [Jordi] Pujol li va engegar a Fuentes: «Jo no estic aquí per contestar les teves entremaliadures». Quin gran zelador d’internat no hauria sigut. Xavier Sardà, amb una admiració vehement i teatral, li va demanar d’on treia tanta energia de bon matí, i ell va contestar: «Jo m’estimo el meu país. I hi crec». A mi em va semblar que, entre línies, li responia: «Beu-te aquest ou, que l’altre es cou», que és el paral·lel ovípar del castís ¡Chúpate esa! (desconec què deuen succionar).

Enric Gomà, «En vida seva» (Avui, 28 d’abril del 2010)

Feliu (a Quim): Apa, fill. Que Déu t’empari. Quina truita de mongetes! Sembla per a un regiment. A veure si t’esbotzaràs.
Quim: En volen?
Anselm: Menja i calla, que has de créixer.
Quim: Em tracten com si fos un noi petit i no ho soc.
Feliu: Que no? Encara vas amb tota la llet als morros.
Quim: Li ho sembla perquè vostè és vell.
Anselm: Beu-te aquest ou.

Mercè Rodoreda, Un dia, dins Teatre (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2019), pàg. 70