Definició
1 Fer entrar de cap (una cosa) dins una altra.
2 Posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa.
No sé per què et capfiques per tan poca cosa.
Miles Davis sempre estava capficat abans de tocar en públic.
Etimologia
De cap i ficar, del llatí vulgar figicare, derivat de figĕre, ‘clavar, ficar, fixar’, contret segurament ben aviat en ficcare.
Usos
Qui amb gent de lleis es fica, ja es capficarà després si ara no es capfica.
Víctor Català (Caterina Albert), Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari (Barcelona: Edicions 62, 2005)
(Els plets solen dur a la ruïna.)Pel que fa a Pere Cistella, el llaüter, té una cosa que no m’agrada: he observat que resulta més efusiu en els enterraments de la gent important que en els altres. No ho sé, no ho sé… Sovint, em desperto a les nits, capficat per aquesta qüestió, i, quan la dona em pregunta què em passa, li dic que no res, que no s’amoïni. No tinc cor per a explicar-li les meves cabòries, no vull aclaparar-la amb el pes d’un problema que fa trontollar fins i tot unes espatlles fortes com les meves. Amb un que pateixi n’hi ha ben bé prou.
Jesús Moncada, «Els delfins», dins El Cafè de la Granota (1988)
Tema de la setmana
Cabuts i caparruts que som, aquesta setmana lliguem caps per aplegar uns quants mots amb ‘cap’.