En qualsevol cas, tant les carreteres i avingudes com la circulació potser són un bon indicador del país: la monstruositat de la xarxa de carrers, rondes, perifèrics i avingudes és, malgrat tot, plena de flors i plantes de colors idíl·lics que n’ornamenten les voreres i les divisòries centrals; i tot comptat i debatut, la confusió frenètica del trànsit, on cadascú sembla anar per on l’enfila, no provoca més ensurts ni desgràcies que els que veiem a ciutats amb el trànsit regulat d’una manera aparentment molt més entenimentada i quadriculada.

Francesc Parcerisas, La primavera a Pequín. Un dietari (Barcelona: Quaderns Crema, 2013), pàg. 56

Tiro els daus un cop més, potser el diable
me’n farà cas i em sorprendrà amb un joc
més favorable del que m’imagino.
Comptat i debatut, tot s’ha de perdre.
Massa allunyat de mi, no tinc ni alè
per enllorar el mirall que em representa.

Miquel Martí i Pol, «En algun lloc», dins Llibre de les solituds (1998)