Ja li havien fet tots els homenatges possibles i l’impacte del seu retorn es percebia en el fet que, dia per altre, apareixia algú al Ritz que el volia conèixer: periodistes joves que buscaven una exclusiva (encara que fos inventada), aspirants a artista que demanaven una audició o, senzillament, cinèfils i mitòmans que volien comprovar de prop el seu carisma.

Jordi Puntí, Confeti (Barcelona: Proa, 2024)

Una nit intentà escapar-se. A trenc d’alba fugí amb el seu boliquet camí de Ciutat. No tengué sort. Un veïnat la reconegué, la féu pujar al seu carro i la tornà a Son Casals. Son pare la tancà al graner i li féu passar gana. Conten que només li entrava dues llesques de pa un dia part altre i una alfàbia amb aigua.

Carme Riera, Epitelis tendríssims (Barcelona: Edicions 62, 1981)