Van anar en un 4×4 de color negre brut de fang als baixos, ple de pols i perfumat de tabac negre. Va ser un viatge curt que a la Lola se li va fer llarg. No sabia què dir i es va limitar a contestar si l’Àngel li feia alguna pregunta i a estar callada. Com que era dia feiner, van poder aparcar bé al centre de la vila i no van haver de caminar gaire.

Agnès Esquirol, Un grapat d’ametlles (Barcelona: Capital Books, 2023)

Vam provar les diferents alternatives: l’entràvem a la gàbia i baixàvem a Barcelona amb el tren, però es posava nerviós i miolava; si baixàvem amb cotxe era pitjor perquè conduir sentint que el Núvol gratava la gàbia sense parar era esgotador. Finalment, després de molts dubtes i provatures, i també en part perquè aquella setmana hi havia menys dies feiners, vam decidir que es quedaria sol una altra vegada, evidentment amb la supervisió de l’Aurora, que l’aniria a veure cada dos dies per comprovar si estava bé o li faltava res.

Jordi Coca, El darrer dia (Barcelona: Edicions 62, 2022)