Definició
Grosseria, renec.
M’ha respost amb una brofegada, és un destrellatat.
«Una bofegada és un exabrupte groller que normalment fa referència a qüestions sexuals o escatològiques. Pot ser, fins i tot, una blasfèmia» (Eugeni S. Reig).
«Una brofegada, una brofegà, com es diu en valencià, és una forma urgent d’humor, una forma alliberadora, malsonant, irreverent, i comparteix l’humor amb l’acudit i amb altres gèneres igualment curts» (Emili Piera).
Etimologia
Usos
L’humor negre, com l’autoironia, allunya temporalment el sofriment i la pesadesa del món. Igual que la brofegada, per cert. D’altra banda, entre l’humor negre i la brofegada escatològica hi ha un camí molt curt i planer, com saben els meridionals —i més encara els meridionals dels meridionals, per exemple els valencians.
Guillem Calaforra i Ewa Łukaszyk, «Un ganivet que ens remena per dins. Rescat o resurrecció de Stanisław Jerzy Lec», introducció a Pensaments despentinats, d’S.J. Lec (València: Brosquil, 2003), pàg. 27—¿Què vol, Butxana? —digué una veu agra.
Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari! (València: Tres i Quatre, 1984)
—Comissari, si no respecta les regles trencaré la baralla.
—¿Quina mosca li ha picat, ara?
—Massa que ho sap, Garcia. Retire’m l’escorta.
—¿Quina escorta?
—Un tipus amb cara d’idiota que ve seguint-me tot el dia.
A l’altre cap del fil se sentí una brofegada.
—Butxana, li assegure que no és cosa meua.
—Ja, serà que el xic vol fer hores extres. No em prenga per soca, ¡Déu!
Tema de la setmana
Aquesta és la darrera setmana en què enviarem mots abans de fer vacances, i el protagonisme és ben vostre, ja que sou vosaltres els subscriptors i seguidors els qui els proposeu. El d’avui és un suggeriment de Consol, de Barcelona.