Les llengües moren perquè els seus parlants deixen d’usar-les. I els motius que els duen a fer-ho no tenen res de natural. La repressió per motius de llengua no és precisament un fet anecdòtic en la història de la humanitat. I encara ho són menys la marginació, l’escarni o el menyspreu. Moltes persones pateixen a causa de la llengua que parlen. I que s’entengui bé: perquè els fan patir per la llengua que parlen. És un fet habitual que algú que hagi patit a causa de la llengua no vulgui que els seus fills passin la mateixa experiència i, per aquest motiu, deixen de transmetre-la.

Carme Junyent, Deu lliçons per a salvar el català (Barcelona: La Campana, 2024)

Cada vegada més universals. Amb l’actual fenomen de la mundialització, per primera vegada la humanitat se sent una, i això és un bé de Déu. Si som una sola família, és bo que ens sentim una sola família humana, que no pensem ara que hi ha com diferents humanitats. Quan es pensa això, fàcilment es pensa que hi ha humanitats de primera, de segona i de tercera… I aquí el primer món i el segon i el tercer i el quart. Amb la religió passa el mateix que amb les nacionalitats i amb les cultures: com més va més ens sentim una sola humanitat, una sola casa…

Pere Casaldàliga citat a Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano (Barcelona: Edicions 62, 1999), pàg. 130