espaiar v

Definició

Distreure’s, reposar del treball, de les preocupacions.

Els infants han d’espaiar; no és bo tenir-los tancats tot el dia.

Etimologia

D’espai, del llatí spatium, ‘camp per a córrer’. El mot esplaiar (del qual es deriva esplai) té el mateix origen, amb contaminació o encreuament de plaer.

Usos

  • Com totes les coses foren explicades, l’Emperador se n’anà per tenir consell, lo qual cascun dia acostumava tenir de matí mitja hora, e aprés vespres una hora. E Diafebus volgué’l acompanyar, e lo valerós senyor no ho volgué, sinó que dix:
       —Cosa acostumada és que los cavallers jóvens llur delit és estar entre les dames.
       Ell se n’anà e Diafebus restà e parlaren de moltes coses. La infanta Carmesina suplicà a l’Emperadriu sa mare que passassen en una altra sala perquè es poguessen un poc espaiar, car molt temps havia que estaven tancades per lo dol del germà. Dix l’Emperadriu:
       —Ma filla, vés on te vulles, que jo só contenta.

    Tirant lo Blanc (Barcelona: Edicions 62, 1983), vol. I, pàg. 224

Tema de la setmana

Ahir es va cloure a l’associació cultural fallera Na Jordana, de València, la V edició de «Tirant de Lletra», en què al llarg de 52 hores un total de 676 persones han llegit en públic el clàssic Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Perquè ens quedi un tast escrit d’aquesta lectura col·lectiva, aquesta setmana veurem alguns mots extrets del Tirant, imprès per primer cop a València l’any 1490.

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

corruixesestadal