Definició
1 Dit de la persona que fa la feina malament, que no és de fiar.
Etimologia
Derivat de sapo, mot castellà, portuguès i basc, d’origen incert, potser preromà, existent també en català antic i dialectal, amb influx de mots com pillastre i anàlegs, que pogué arribar al català a través dels pastors semibascos del Pirineu.
Usos
—I voleu que us expliqui per què sóc en aquesta llista… —va dir com si allò fos la cosa més natural del món mentre s’empassava un glop de whisky.
Teresa Solana, Un crim imperfecte (Barcelona: Edicions 62, 2006)
—Dona, tard o d’hora ho acabarem sabent —va fer el Borja—. Només volem ajudar, en tot el que puguem. Els policies són una mica sapastres, ja se sap. Hem cregut que seria millor que n’estiguessis assabentada, i que si hi ha alguna cosa que justifiqui les seves sospites…
—Ja ho entenc. Heu vingut a donar-me un cop de mà —el to no podia ser més irònic.Em consta que uns quants lectors d’aquesta secció són (molt) més experts que jo en l’ús de l’electrònica; cap miracle si es té en compte que per a mi un ordinador no és gran cosa més que una màquina d’escriure fabulosa. Però també sé que n’hi ha molts més que encara són més sapastres que jo, i perdonin.
Joan Solà, «Des de l’Argentina» (Avui, 15 de febrer del 2001)
Tema de la setmana
Insults i desqualificacions. El mot d’avui és un suggeriment de Manel Llopart, de Gelida (Alt Penedès)