Definició
Acció de fer creure allò que no és, engany.
Estic fart de mantàfules. A vore si per fi reballen al carrer al deshonrat eixe i podem alenar tranquils.
També: mantàfola, matàfula, matràfola, mantàfora… D’aquestes variants, l’única que figura al DIEC és matràfola (podria ser un tuti al Paraulògic).
Etimologia
Deformació de metàfora en el sentit vulgar o popular d’‘engany, mescla de cosa falsa, adulteració’ (té una segona accepció en aquest darrer sentit, ‘desnaturalització que es fa d’algun producte [aliment, beguda, medicament, etc.] afegint-li alguna substància estranya’: La veritat és que hui en dia són comptats els aliments que no duen cap de mantàfula, segons recull Eugeni S. Reig a El valencià de sempre, 2015. El juliol de 1972 Joan Valls i Jordà va publicar el poema «Adulteracions infames», que fa: «Justes són les grosses multes | a les empreses culpables | que, podrides d’avarícia | i diabòliques tàctiques, | voldrien que Espanya fora | el país de les mantàfules»).
Usos
En aquells anys de postguerra la misèria era l’esquerpa i ronyosa criada que sovint ens parava la taula. Amb cartilles de racionament, jornals esparsos i alguna que altra mantàfula, intentàvem, com podíem, d’eixir a una vora. Però pitjor la penaven els qui encara eren a la presó i als camps de concentració on complien sentència per militància política: comunistes, anarquistes, socialistes, valencianistes, republicans… Molts hi morien de malaltia, d’altres apallissats sense cap pietat, i no foren pocs ni res els afusellats.
Toni Cucarella, Qui de casa se’n va (Barcelona: Amsterdam, 2024), pàg. 36Aquesta operació de substracció l’havien de fer mans expertes a fi que no es conegués la mantàfola, i sempre de nit.
Enric Valor, Sense la terra promesa (València: Tàndem, 1999 [1980])
Tema de la setmana
Mots enganyívols