Definició
Engany, allò que diu, fa, etc., el qui tracta d’enganyar, especialment no donant allò que hom n’esperava, causant decepció.
Etimologia
Derivat d’enganyar, amb el sufix popular -ifa, -if-, d’origen poc clar, que es dona en alguns altres mots: esborrifar, espellifar, esgarrifar, etc.
Usos
La síndria és insulsa, aigua pura tenyida, mediocre, d’una populatxeria sense ambició: pura enganyifa. Ho repeteixo: és aigua convertida en teixits vegetals sense consistència. És una fruita que sembla feta expressa per ésser menjada per persones d’una boca fenomenal i d’una voracitat sense límit: una fruita quantitativa a l’escala dels personatges de Rabelais, tan gegantins.
Josep Pla, El que hem menjat (Barcelona: Destino, 1972)Tu t’hauràs mort, ja. Però jo no podré oblidar mai l’assassinat de John Kennedy.
Jaume Fuster, Tarda, sessió contínua, 3,45 (Barcelona: Edicions 62, 1976)
Qui és aquest?
Serà el president del teu país. Un president d’enganyifa, que ens farà creure a tots que és una bona persona. El mataran a Dallas i ràpidament buscaran un cap de turc, un home de palla a qui pelaran també de seguida perquè no pugui destapar el pastís. Tot plegat, política. Igual igual que aquestes aliances que estàs fent amb el xèrif, el fiscal i l’oposició…
Tema de la setmana
La lluna al cove de divendres ens ha ben ensarronat: aquesta setmana veurem més mots relacionats amb les enganyifes.