Definició
1 Trampa que es fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari.
Com podia guanyar sempre, sense patotes?
2 fer la patota Fer trampes en el joc, per obtenir un benefici, per no sortir perjudicat; no jugar net.
Si no fes la patota, els impostos se’m menjarien tots els guanys.
Etimologia
Derivat del francès patte o del castellà pata.
Usos
Ben mirat, allò era com una bufetada, ja que s’emportava el premi a la millor actriu una altra companya dins del mateix elenc. Era possible que la noia se’l mereixés més que jo, però em costava d’entendre quin era l’interès que havien tingut unes persones a enganyar-me. Com si algú volgués esborrar les crítiques que m’havien elogiat…
Montserrat Julió, Vida endins. Crònica d’un exili a Xile (Barcelona: Viena, 2003), pàg. 303
El pare, en veure’m un xic decebuda, amb una mitja rialleta, hi va dir la seva: Que algú m’havia fet la patota, i que em preparés, que no seria pas l’última vegada.Sinó que a l’acte m’assereno i em faig: «Bah! ¿Una, amb tants maldecaps i la feina dels encàrrecs, Secundina aquí, Secundina allà, sola i sempre amatent a la porta? Anem, tolera l’avi i les seves patotes, perquè t’entreté, t’ajuda i serveix encara, certus, de companyia!»
Salvador Espriu, Primera història d’Esther (1948)
Tema de la setmana
Enganyívola