Definició
Persona sense cap mena d’escrúpol; brètol.
Etimologia
Probablement derivat de mandra, ‘gandul’, a través d’un mandrarra, després mandarra amb dues dissimilacions: –dra– en –da– davant –rr– i ma– en ba– davant –n-. «Mot exclusiu del català i del portuguès bandarra, on és també un terme del llenguatge pintoresc i abretolat, amb el sentit de ‘home desvagat i de vida irregular’» (J. Coromines).
Usos
Tornant a l’assumpte del papà, l’única cosa que sabíem del cert era això de les maletes a la porta, perquè ella se n’ufanejava de vegades i la gent del seu entorn ho repetien amb admiració: «La Júlia Ares va tenir els dallonsis de posar les maletes a la porta al seu home, que era un bandarra, i es va espavilar tota sola, amb una criatura de mesos i una de sis anys», deien.
Imma Monsó, Tot un caràcter (Barcelona: La Magrana, 2013)La Mariarosa, que va servir a Sabadell, encara la va fer més grossa, i es va casar amb l’amo. El bandarra, com li va dir sempre l’àvia Lluïsa, va abandonar la muller i va marxar amb la criada, primer de viatge, a risc de ser desheretat, i després per sempre. Gràcies a les seves manyes d’advocat i conquistador, va aconseguir fer les paus amb els seus pares, i el fill pròdig va tornar a l’empresa familiar líder del tèxtil llaner i va ocupar, amb la nova dona, un dels pisos que tenia la família a la part més opulenta de la ciutat industrial.
Marta Grau, La música que sona quan acaba la cançó (Barcelona: Rosa dels Vents, 2020)
Tema de la setmana
Insultívola