mandra f

Definició

Peresa, poques ganes de fer coses.

Vaig dir-los que els ajudaria a pintar el pis, però després em va fer mandra i me’n vaig desdir.

Etimologia

De l’italià mandra, ‘ramat; dropo‘, i aquest, del grec mándra [μάνδρα], ‘jaç del bestiar; establa’.

Usos

  • —Crec que molts icebergs no amaguen nou desenes parts i que això és una dada falsa, que hem donat com a bona per mandra, perquè no ens hem pres mai la molèstia de comprovar si, efectivament, tots els icebergs sempre amaguen nou desenes parts de la seva matèria —diu finalment.
       Somric. D’una banda, per mirar de tranquil·litzar-lo; de l’altra, per tranquil·litzar-me jo mateix. No sé què dir-li. Guanyo temps agafant-li la mà mentre busco paraules que, n’estic segur, no estaran a l’alçada de la seva inquietud.

    Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes (Barcelona: Quaderns Crema, 2006), pàg. 132
  • El clima d’agost s’acabarà imposant i en la primera setmana d’estiu de debò ho començarem tot i no acabarem res. Cada dia la mandra mossegarà més fort i pansirà tota il·lusió. Serà llavors quan trobarem a faltar els amics. I apareixerà la buidor, l’espera i la tristesa. I veurem passar uns dies tan valuosos de la nostra existència com qui contempla la desfilada miserable d’un exèrcit derrotat.

    Francesc Orteu, «L’estiu de veritat» (Ara, 4 d’agost del 2011)

Tema de la setmana

Uf, quina mandra, això de tornar a començar després de les vacances… Per anar-nos desemperesint, i enllaçant amb la gandula amb què vam cloure els mots al juliol, aquests dies veurem uns quants mots relacionats amb el tema de la mandra.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ganduladia del gos