Definició
Persona que té l’ofici de fer bótes, especialment de vi.
Etimologia
De bóta, derivat de bot (‘cuir per a contenir vi i altres líquids’), amb terminació femenina per influx de tunna, ‘tona, bóta’.
Usos
El document més antic que parla de l’Escala és del 1539. Aquesta modernitat no li treu una història engrescadora que ens apropa a pescadors i mariners, a terrassans, al cultiu d’arròs, a l’elaboració d’aiguardent i als boters, al tragí de la sal i a la lluita per sobreviure a la frontera d’una mar i una terra avares.
Ernest Costa i Savoia, «Un tomb per l’Escala (Alt Empordà)», La Bugadera, núm. 2 (Barcelona: La Magrana 2002), pàg. 64A qui també recordo molt bé són els boters, que tenien una gran anomenada. Pels carrers passaven uns carros molt alts, carregats de bótes fabricades al Vendrell. Del llit estant jo els reconeixia, pel soroll peculiar de cada un d’ells, i em deia: «Ara passa el carro de tal o de tal»…
Pau Casals al llibre de Josep M. Corredor, Converses amb Pau Casals (records i opinions d’un músic) (Barcelona: Selecta, 1967), pàg. 35
Tema de la setmana
Oficis
He de dir-vos que mon pare, els meus oncles i el meu iaio eren boters o cuirers. Mon pare fou l´últim que treballava aquesta artesania a València, millor dit a Mislata. Va faltar fa tres anys i fins eixe moment treballava fent bótes, era molt inquiet i emprenedor. Crec que ha sigut una de les poques persones que es va intessar per conéixer tots els boters d´Espanya i ho va aconseguir.
La boteria ara es troba tancada, però conserva l´olor a pell i pegunta que s´emprava per fer bótes. Tot fet a mà. Un ofici en vies d´estinció i que poques persones coneixen actualment, a l´igual com els passos a seguir per a fer bótes per a vi. Jo me´l guarde, perquè l´he viscut en primera persona i sé com cal fer-lo. Qui em pot assegurar que aquest ofici no pot tornar a reviscolar de nou?
Molt agraïda a tots els lectors que els interesse.