trencall m

Definició

Punt d’un camí, d’un corrent, etc., d’on n’arrenca un altre.

Seguiu per aquest camí i agafeu el primer trencall que trobareu a la dreta.

Etimologia

De trencar, d’origen preromà, d’una base trenko, mateix significat, potser indoeuropea i potser també cèltic. Més mots de la mateixa família són trenc, trencadís, trencanous i trinxeraire.

Usos

  • La casa del Gonçal està al final d’un caminet sense asfaltar on no passa mai ningú. El punt de referència per agafar el seu trencall són les restes d’una casa de pedra on els pagesos guardaven les eines, però que ara és només això, l’eco d’una època passada, quan la Cerdanya estava feta més de terra que d’asfalt. Però, fins i tot quan arribes al final del caminet, la casa encara podria confondre’s per les restes d’una església antiga on hi ha crescut un cirerer gegant.

    Regina Rodríguez Sirvent, Les calces al sol (Barcelona: La Campana, 2022)
  • Un dia que anava cap a Toluca [capital de l’estat de Mèxic] em va temptar un trencall inconegut a la dreta de la carretera i m’hi vaig endinsar. Menava al poble de Cuajimalpa, que semblava remot en el temps i era difícil d’acceptar que tota aquella porció de segle divuitè fos a vint-i-cinc quilòmetres del Districte Federal.

    Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 3 (Barcelona: Pòrtic, 1991), pàg. 147

Tema de la setmana

Hi ha coses que es trenquen en mil bocins i unes altres que simplement trenquen o es trenquen, com les que veurem aquesta setmana.

Enllaços

Temes i etiquetes