[Any 852]  Dels dos exèrcits islàmics que en una algarada van travessar l’Ebre en direcció nord, un saquejà la falda dels Pirineus fins a l’Empordà destruint fortaleses i vilatges, i l’altre atacà la costa fins a Barcelona, a la qual posaren setge. Ben fortificada, la ciutat podia resistir. Ara bé, segons l’anàlisi tendenciosa dels Annales Bertiniani, la crònica franca dels fets, del segle IX, «els jueus obriren les portes als enemics musulmans» i la ciutat fou passada a fil d’espasa…

Manuel Forcano, Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat (Barcelona: Angle, 2014)

[s. XVI]  Al final, Madrid hagué d’acceptar que no podia véncer, i les Províncies Unides van guanyar la independència i esdevingueren un dels països d’Europa amb més gran èxit econòmic. Què va passar? Espanya reaccionà a les demandes de tolerància com ho fan sovint els poders imperials dirigits per intolerants religiosos: amb la pesada mà de la repressió. Felip II envia el duc d’Alba amb un gran exèrcit, hi ha una terrible campanya militar, els comtes d’Egmont i de Horn són executats, les ciutats resistents són destruïdes, la gent passada a fil d’espasa, i tot això que els holandesos no obliden.

Joan F. Mira, «Sobre Holanda i Catalunya» (El Temps, 11 de desembre del 2012)