Definició
Entrepà amb llonganissa i botifarra, sovint fet amb una pataqueta. Com que és una especialitat valenciana, cal aclarir que la llonganissa és el que en altres bandes en diuen ‘botifarra’ i la botifarra és el que en altres llocs en diuen ‘botifarró’ o ‘botifarra negra’, fet amb sang de porc i per això de color fosc o negre. La llonganissa seria el ‘blanc’ i la botifarra, el ‘negre’.
Com diu Eugeni S. Reig a El valencià de sempre, «per a un valencià, resulta xocant això de “botifarra negra”. Per als valencians, totes les botifarres són negres perquè totes les botifarres incorporen la sang de porc en la seua composició. Recordem la popularíssima dita valenciana en ser negre, botifarra. Les llonganisses solen ser blanques, però també poden ser negres o roges. Les botifarres sempre són negres».
Usos
Salvador acceptà la proposta de mitja barra de pa blanc, no de crosta cruixidora artificial sinó de crosta tendra natural, amb companatge de tonyina de conserva en oli, ceba trinxada i olives sense pinyol, quan havia entrat ell en un bar a fer-se un almorzar com aquell?, potser algun dia a Vallalta tornant de caçar, quan encara hi anava?, i Teodor va demanar un entrepà de blanc i negre: dos llonganisses grosses perfumades de canyella i una botifarra de ceba, i per acompanyament un plat de tomata madura amb anxoves i all trinxat.
Joan F. Mira, Purgatori (Barcelona: Proa, 2003)Aquells mesos van mantenir una relació desfermada, boja, de nits llarguíssimes que acabaven amb un café i un bocata del forn del carrer de Sueca, dels borratxos, en deien, que no tancava mai. A banda dels entrepans de blanc i negre, també estaven disposats a menjar-se el món. Seguien amb passió l’efervescència política que encenia titulars i tertúlies i desconeixien, encara, el significat de mots com desencís, passotisme o corrupció.
Esperança Camps i Empar Marco, Vertigen (Carcaixent: Sembra Llibres, 2014), pàg. 112
Tema de la setmana
Colors que es transformen en significats nous