llegat m

Definició

1  Allò que hom llega en el testament o en el codicil.

A la filla li va deixar en llegat la casa pairal, i al fill uns terrenys de vinya i arbres fruiters.

2  Allò que una generació transmet a una altra.

Etimologia

De llegar, ‘deixar alguna cosa a algú per disposició testamentària; transmetre de generació en generació’, del llatí legare, ‘enviar, delegar; deixar en testament’. Més mots de la mateixa família són llei, lleial, col·lega, legítim i delegar.

Usos

  • Hi vaig, m’enterro dins dels llibres, desaparec dins del text i el dia ja està salvat. Llegeixo, apunto, treballo, penso, em distrec, escolto el silenci, m’evadeixo de la realitat per veure-la des del prisma del llegat escrit. Em sento en possessió de tota mena de fórmules secretes que interpreten i revelen allò que la mirada ingènua —segons l’arrogància pròpia d’aquests moments d’estudi— mai no és capaç de descobrir.

    Simona Škrabec, Torno del bosc amb les mans tenyides (Barcelona: L’Avenç, 2019), pàg. 86
  • I és ara quan m’adono
    que de tot el llegat
    l’important és la parla,
    els mots amb què assenyalo,
    amb què anomeno i dic
    i doto d’existència
    tot allò que és aquí:

    rellotge, sofà, taula,
    mirall, armari, llit:
                                     casa.

    Josefina Maymó i Puig, Buidar la casa dels pares (Barcelona: Trípode, 2023), pàg. 31

Tema de la setmana

Amb el d’avui, arribem al mot número 6.000! Un llegat de mots per a tothom qui en vulgui gaudir.

Enllaços