Aquell dia s’aixecà tèrbol i, a mesura que el matí avançà, els núvols s’anaren enfosquint per acabar cobrint absolutament tot el cel. En Keller es presentà a casa dels Palacín-Miró abrigat com una ceba, accedí al vell habitatge a través d’una petita porta que comunicava directament amb el carrer i es quedà mirant, durant uns quants segons, la tendra imatge dels vuit integrants de la família asseguts al voltant d’una taula de fusta gastada i amb la llar de foc encesa al fons. La duresa de la vida a la muntanya quedava ben representada per aquella imatge.

Biel Cussó, «Mitges taronges», dins Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, a cura de Sebastià Bennasar (Palma: Moll, 2013), pàg. 223

A mi el que m’agrada més de l’hivern és que fa fred i llavors et pots tapar, menjar xocolata calenta, estar amb la família, el Nadal, i aquestes coses que es fan a l’hivern. El que m’agrada menys de l’hivern és que haig d’anar abrigada com una ceba i això em molesta molt.

Programa radiofònic «Les veus del carrer»: les estacions de l’any (2016)