I va saber que, a vegades, els homes tremolen com la fulla de poll, que poden adormir-se com un socot de figuera de moro, anar més entonats que un fesol i esser tan ximples com un albercoc.

Gabriel Janer Manila, Com una rondalla. Els treballs i la vida de mossèn Alcover (Palma: Moll, 1996), pàg. 15

Havíem comprat la caseta per passar els estius més fresquets, que, encara que siga xicoteta i tot això, els cinc hi cabem bé… I va i ella —que sempre ha d’anar contra corrent i que no ha entés mai que abans és l’obligació que la devoció— que des del primer instant s’encaparra que, per tot i per totes, es vol quedar a la casa del poble, pretextant que ha d’estudiar i que allí a la mar, amb tant de personal, no pot concentrar-se: bona excusa té el malalt, es pixa al llit i diu que sua… El primer any se’n va eixir amb la seua; però, el segon, Manel va dir que ja n’hi havia prou de fer l’albercoc i que, tant si la xica volia com si no, tots cap a la platja i a estiuar s’ha dit!… Al cap d’una setmana, allò era un infern: crits un dia sí l’altre també, fer la faena arreu i plors per qualsevol favada.

Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002), pàg. 39