Definició
Relatiu al Faust de Goethe i a l’actitud representada pel protagonista, caracteritzada per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i per la preocupació per la presència del diable en la vida de l’home.
Usos
La trajectòria intel·lectual de Goethe mateix fou una recerca fàustica del coneixement i de la concepció unificada de la natura. No va ser absents a les seves lectures obres sobre sabers magicocabalístics. Però allò que cercava era comprendre el món.
Xavier Duran, La ciència en la literatura (Universitat de Barcelona, 2015), pàg. 57La gent que ens envolta és la que ens alimenta i ens ajuda a créixer. El temps dels genis solitaris ha passat. Pobre d’aquell que pensi que pot conquerir el món amb el seu únic esforç. Error. Els millors reptes exigeixen la cooperació. Exigeixen deixar-se ajudar i aconsellar pels millors talents. Ha passat a la història el model del científic fàustic sol en el seu laboratori mentre troba la solució que resolgui tots els mals del món.
Ramon Gener, Si Beethoven pogués escoltar-me (Barcelona: Ara Llibres, 2014), pàg. 192
Tema de la setmana
Epònims derivats de personatges literaris