Definició
Etimologia
Del llatí tardà stentoreus, mateix significat, del grec Stentóreios [Στεντόρειος], relatiu a Estèntor, heroi de la Ilíada de veu molt poderosa. Vegeu-ne més informació a l’Escreix.
Usos
[5 de maig de 1918] A mi, m’encanta haver nascut en un poble que no ha produït cap redemptor, ni cap col·leccionista de sensacions rares, ni cap predicador estentori. Això em dona una sensació de lleugeresa i de llibertat.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 154Era un riure col·lectiu, com el bram ronc dels espectadors en un camp d’esports, estentori, retrunyidor; un riure de tempestat dalt la muntanya.
J.V. Foix, Darrer comunicat (1970), dins Diari 1918 (Barcelona: Labutxaca, 2018), edició de Joan R. Veny Mesquida, pàg. 213