Definició
Deixar anar els propis pensaments a l’atzar, somiar despert.
No somiegis tant i posa’t a treballar!
L’Anne somiejava tant que els seus amics deien que era una somiatruites.
Etimologia
De somiar, del llatí somniare, mateix significat, derivat de somnium, ‘somni’.
Usos
Sempre que he pogut, he escollit per viure ciutats que tinguessin un riu. Per somiejar prefereixo la barana d’un pont que la vora del mar. El mar és excessiu, em supera. M’hi perdo. Els rius són abastables. Són el punt mig entre la lleugeresa canviant dels núvols i la pesantor immutable de la marea.
Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 27Agoitàvem el pati des de la reixa de l’entrada i cada dia, sens falta, n’aixecàvem el cadenat per comprovar si encara estava tancat. Estava tancat. La decepció foragitava a tothom de l’entrada, però jo hi restava, em recolzava en una de les columnes que aguantaven les reixes i somiejava que en tenia la clau, hi podia entrar i em feia senyora d’aquella plaça. I anunciava als meus companys que ja teníem camp de futbol.
Miracle Sala, «Una casa amb pati», dins La força de les paraules (Valls: Cossetània, 2017), pàg. 37