Definició
Somnàmbul, relatiu o pertanyent al somnambulisme, que és l’estat patològic que es produeix durant el son, en què la persona camina i acompleix actes propis d’una persona desperta.
Per extensió, endormiscat, ensonyat, somnolent.
Etimologia
Formació culta moderna sobre la base del llatí somnus, ‘son’ i ambulare, ‘caminar’. En el sentit figurat no hem de descartar-hi una interferència d’abúlic -a (o, tout court, un calc del francès somnambulique).
Usos
Fou un estudiant brillantíssim, però pobre, obsessionat a mantenir la beca. Mantenir la beca, llavors, era una operació molt complicada, dificilíssima, que requeria obtenir sempre les qualificacions més altes, i que exigia, per tant, estar permanentment alerta, perquè les universitats eren plenes de catedràtics somnambúlics, que no se sabia com havien pogut accedir a la càtedra. La característica més perjudicial d’aquesta mena de professorat —com sap tothom— és la tendència que tenen a inventar-se les qualificacions que assignen als seus alumnes. Com més somnambúlic era el catedràtic, més perillós es tornava per als becaris.
Xavier Serra, «Albert Hauf, estudiós de la literatura catalana», dins Biografies parcials (3). L’època crítica (Catarroja: Afers, 2015), pàg. 196S’aixeca un gos que jeia a la voravia, fa uns passos, gira sobre si mateix i es torna a ajeure al mig del carrer, damunt de la pols, fatigat i somnambúlic.
Josep Pla, Les hores (Barcelona: Destino, 1971)
Tema de la setmana
Mots somiats