Definició
Persona que s’assembla molt a una altra, en relació amb aquesta.
Etimologia
Del francès sosie, mateix significat, pres de Sosie, nom d’un criat de l’obra Amphitryon de Molière (1668), rèplica de la llatina de Plaute del mateix nom, on el déu Mercuri pren la figura de l’esclau Sosia.
Usos
No s’havien saludat, no s’havien presentat. Es coneixien.
Andrea Camilleri, El gos de terracota (Barcelona: Edicions 62, 1999), traducció de Pau Vidal
—Estic gairebé cec, no hi veig gaire —va fer el vell un cop assegut al banc del porxo—, però això sembla un lloc ben bonic, fa tranquil·litat.
No va ser fins en aquell moment que el comissari es va recordar on havia vist el vell; no era ell exactament sinó un seu sòsia perfecte, retratat en una fotografia a la coberta d’un llibre, Jorge Luis Borges.La presència d’en Xavier al jurat em va inquietar per inesperada. Em feia por que en veure’m s’ho prengués malament, com una burla o, encara pitjor, com si jo pretengués usurpar-li alguna mena de protagonisme. Anys enrere l’havia ajudat a escriure les seves memòries i aquesta informació privada m’atorgava un avantatge a l’hora de fer-me passar per ell. Tan bon punt va iniciar-se el gran campionat [un concurs de dobles d’en Xavier Cugat a l’hotel Aladdin de Las Vegas], amb una assistència prou nombrosa, els meus recels es van esvair. En Cugie no cabia dins la camisa de tan inflat que el fèiem sentir els seus sòsies, tots allà asseguts en fila davant seu.
Jordi Puntí, Confeti (Barcelona: Proa, 2024)
Tema de la setmana
Epònims literaris