anar a costura

Definició

Antigament, anar a l’escola de nenes o pàrvuls.  

Encara no va a costura: és massa petita.

«La Mare de Déu, quan era xiqueta, | anava a costura a aprendre de lletra, | amb son coixinet i la cistelleta» (nadala tradicional).

Etimologia de costura

Del llatí vulgar consutura, derivat de consutus, -a, -um, participi de consuere, ‘cosir’.

Usos

  • Per això em vaig acostumar a llegir —de tant en tant, un poquet—… i, ara, ho enyore. No negaré que al començament em costava seguir el fil de la història i que llegia de tard en tard; perquè jo, de lletra, no n’he sabut mai massa —el justet i gràcies, i sumar i restar!, que en aquella època anar a costura a instruir-se es vea com mig perdre el temps, sobretot si eres dona— i també perquè a casa, a part de les novel·letes de vaquers que el meu home canviava al barraconet del carrer del Trinquet, hi havia poca lectura i la lletra era molt remenuda…

    Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)
  • Recordo els tres hiverns d’anar a costura; havia estat de les poques nenes que hi havia pogut aprendre perquè a casa ja n’hi havia de més grandetes bones per a la feina. La sort de ser xica! La mestra ens feia fer aquella cal·ligrafia tan rodoneta amb l’acabament de cada lletra cap amunt i la erra amb aquell rínxol a l’esquerra que a mi em semblava un tirabuixó.

    Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)

Tema de la setmana

Els subscriptors de ‘Cada dia un mot’ teniu la paraula. El mot d’avui és un suggeriment de Francesc Massana, de la Selva del Camp. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escaigtrempar [2]