Definició
A llargs intervals, esporàdicament.
Anem al cinema solament de tard en tard: la feina no ens permet altra cosa.
Eren molt amics, però sols es veien de tard en tard; això sí, es telefonaven tot sovint.
Etimologia de tard
Del llatí tardus, -a, -um, ‘lent, que triga’ i l’adverbi corresponent tarde, ‘lentament, tard’.
Usos
—Parlo amb poca gent —diu—, la imprescindible per raons de treball o veïnatge, i de manera fugaç. Veig els oncles molt de tard en tard, quan em visiten, car jo no isc del poble. I ja a penes em visiten; són grans, estan plens de xacres. De fet, preferisc que no vinguen; no comprenen, pateixen de veure’m sol, imaginen que sóc un fracassat, que tenia qualitats per a dirigir un banc de prestigi, o per a exercir de metge, d’arquitecte!, de notari!… Hauríem volgut veure’m, si més no, casat, amb família. El meu presumpte fracàs el fan seu, i els encontres edevenen tristos, patètics…
Manuel Baixauli, L’home manuscrit (Palma: Moll, 2007), pàg. 161No obstant això, la imatge del mapa antic a casa del comerciant empordanès tornava de tard en tard a la seva memòria, igual que de vegades en els somnis apareix insistent l’avís d’alguna cosa que hem deixat de fer o el rostre d’una persona que vam ferir sense pretendre-ho.
Emili Rosales, Mentre Barcelona dorm (Barcelona: Columna, 1999)
Tema de la setmana
El pas del temps