Silvana s’avorria i s’entristia tota sola, i les hores se li feien dies. Ella bé que desitjava ja que passàs algun súbdit o súbdita del pare de Dalmau i entaular-hi conversa i distraure’s una mica a l’ensems que es procuraria notícies sobre aquella terra magnífica, de la qual, temps a venir, en seria la reina. Però, a les dues hores de solitud, encara no havia passat ànima vivent.

, «L’amor de les tres taronges», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Per a mi, té virtuts terapèutiques. M’hi fico per no anar enlloc. Les noves rondes són ideals per pensar amb calma. Segur que, temps a venir, seran l’obra més apreciada i utilitzada pels barcelonins d’entre totes les que han deixat d’herència els Jocs Olímpics.

Amor d’idiota (Barcelona: Edicions 62, 2003)