Ells desenterren greuges i recorden prohibicions o discussions que, constato, jo he oblidat. És la seva paraula contra la meva. El to traspua certa rancúnia i, per si de cas —que ser vulnerable no em faci semblar grotesc—, els dic: «Escriviu-ho a les vostres memòries, us autoritzo que culpeu el vostre pare de totes les vostres desgràcies. És un recurs molt celebrat i rendible a la història de la literatura». La ironia relativitza les mitges veritats que exagerem i les mentides amb què ens justifiquem.

Sergi Pàmies, A les dues seran les tres (Barcelona: Quaderns Crema, 2023), pàg. 126

Alguna vegada s’ha dit que totes les dones del món haurien de deixar d’extirpar-se el pèl sobrer i permetre’l créixer lliurement i sense rancúnia. Però n’hi ha de poc compromeses amb la causa que no volen bandejar aquest ritual macabre i submís i s’estimen més continuar sent esclaves de l’estètica. I és que són tan sedosament suaus unes cames acabades de torturar amb l’arrencament de grans perímetres de pèl moixí en mil·lèsimes de segon!

Tina Vallès, L’aeroplà del Raval (Barcelona: Labreu, 2006), pàg. 17