Definició
No deixar estar tranquil, provocar un sentiment d’impaciència, d’irritació, d’inquietud, de preocupació.
Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre’ls.
Aquestes mosques m’arriben a amoïnar: no em deixen tranquil·la.
El director amoïna en Quim amb exigències constants.
Amoïnar-se (per algú o per alguna cosa) és preocupar-se amb inquietud o patiment.
S’amoïna per qualsevol cosa.
No cal que t’hi amoïnis: ja ho enllestiré jo.
Etimologia
Del castellà amohinar, avui antiquat en aquesta llengua, derivat de mohíno, ‘desgraciat, enutjat’, d’origen incert, potser de l’àrab mûhim, muwáhhim, ‘malsà, enutjós’.
Usos
—Què tal, Garriga?… Quin sastre us vesteix? Us cau molt bé el tall d’aquesta americana!
Montserrat Julió, Memòries d’un futur bàrbar (Lleida: Pagès, 2006 [1975])
—Em penso que és de confecció… No ho recordo ben bé…
—Oh, no us amoïneu!… De moment, no penso fer-me roba.
El veia venir! Aquesta manera poca-solta d’encetar una conversa em féu estar alerta. Quan divagava, tots els seus deixebles sabíem que en duia alguna de cap.Sovint, em desperto a les nits capficat per aquesta qüestió, i, quan la dona em pregunta què em passa, li dic que no-res, que no s’amoïni. No tinc cor per a explicar-li les meves cabòries, no vull aclaparar-la amb el pes d’un problema que fa trontollar fins i tot unes espatlles tan fortes com les meves. Amb un que pateixi, n’hi ha ben bé prou.
Jesús Moncada, «Els delfins», dins El Cafè de la Granota (1985)
Tema de la setmana
Fa uns dies vèiem que una de les accepcions de carregós era ‘que carrega, molesta, amoïna’; avui toca veure què vol dir amoïnar. Aquesta setmana veiem mots que apareixen en les definicions dels mots enviats aquests darrers dies.