gronxar v

Definició

Comunicar un moviment de vaivé (a un cos suspès, a un cos flexible que té un punt fix); moure’s un cos amb un moviment de vaivé.

El vent gronxa les palmeres.

Un veler ancorat es gronxava prop de la platja.

També: gronsar, agrunsar, engronsar, engrunsar, engronxar

Fes el favor d’agrunsar-lo, que no plore; pobre xiquet.

Etimologia

Probablement d’una base indoeuropea krontio, que hauria donat cronticare, d’on gronxar en els parlars del nord, i crontiare, d’on gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud.

Usos

  • I olorosa de pins i primavera,
    gronxant-se en la marina quietud,
    trobarem una barca que ens espera
    delirant pel viatge inconegut.
    I saltarem al fons; l’ànima boja
    dirà l’adéu a nostra platja d’or,
    i al pal hi lligarem bandera roja,
    i mar endins, fins que se’ns geli el cor!

    Josep M. de Sagarra, «La claror amarga», dins Cançons de taverna i d’oblit (1922)
  • Un cos apol·lini venia cap a mi vestint un banyador estret i una rialla ampla. Tenia la pell morena, els muscles tibats i els cabells li brillaven amb el sol. Vaig convertir-me en una figura de sal, encantada pels seus ulls de cristall. Vols venir al meu vaixell?, va demanar a la meva cara de sorpresa, tot assenyalant l’embarcació d’època que es gronxava al mar. És un miratge, vaig pensar. No em creia que allò m’estigués passant a mi.

    Miracle Sala, «L’holandès errant», dins Piscolabis (Berga: L’Albí, 2021), pàg. 44

Tema de la setmana

Verbs en moviment

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sacsejartrescar