vaivé m

Definició

1  Moviment alternatiu en dos sentits oposats.

El vaivé del balancí.

Quedàvem hipnotitzats pel vaivé de les onades.

2  fig  Successió alternativa d’esdeveniments variats i sovint oposats.

Els vaivens de la política.

Ens haurem d’acostumar als vaivens del seu humor.

Etimologia

Mot compost amb les formes va i ve, dels verbs anar i venir, respectivament.

Usos

  • Em desconec i em reconec, com si
    d’aquest vaivé, tal volta inconscient,
    no n’hagués fet, de sempre, el regiment
    del meu viure i també del meu morir.

    Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu (Barcelona: Llibres del Mall, 1985)
  • Als aparadors, poca varietat: els títols dels llibres es repeteixen, les portades són lluents; els lloms, gruixuts; les contraportades parlen d’assassinats insòlits, d’originals receptes de cuina, de vampirs, d’erotisme sofisticat… Llibres nous, amb pocs mesos al món; difícil trobar-ne un amb més de dos anys de vida. Llibres, llibres, més llibres. La remor i el vaivé de la multitud eclipsa la criatura, que només veig de lluny, molt de tant en tant.

    Manuel Baixauli, «Els oblidats» (Quadern d’El País, 22 d’abril del 2014)

Tema de la setmana

Mots compostos amb la conjunció i entremig

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “vaivé”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

vistiplaua collibè