cridòria f

Definició

Molts crits alhora.

Vam sentir una gran cridòria al carrer.

Etimologia

Derivat de cridar amb un sufix poc explicable, potser per influx de mots com cabòria, eufòria; hi ha algun paral·lel en occità bearnès, cridòri, anàleg a memòri.

Usos

  • Es va perdre una certa subtilesa quan la literatura va passar dels salons als cafès, la mateixa que es perd quan la conversa esdevé cridòria. Ho sap tothom que ho hagi provat, i no s’equivocava gens l’abat de Bellegarde quan afirmava que tan sols freqüentant les dones s’aconsegueix aquell aire mundà, aquella politesse que cap consell ni cap lectura poden oferir.

    Ponç Puigdevall, «Felicitat i gràcia» (Presència, 23-29 de gener del 2004)
  • M’agraden els llocs de platja a l’hivern. Reconec que de vegades són paisatges amb un aire decadent, plens de nostàlgia. Els carrers solitaris que enyoren les gentades passejant, la cridòria de les terrasses plenes a vessar, els colors llampants de les botigues de souvenirs i articles de platja, aquells aparadors bigarrats plens de pilotes de plàstic, vestits d’estampats impossibles, para-sols llampants.

    Sílvia Soler, Rellotges de sol (Barcelona: Columna, 2017)

Tema de la setmana

Divendres vèiem que temperi vol dir ‘cridòria’, per tant avui toca veure què vol dir aquest mot, amb què ens endinsem en una setmana de batibulls i bullangues.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

temperiesvalot