Definició
Etimologia
D’esvalotar, variant més moderna d’avalotar, probablement del llatí volutare, ‘agitar’, derivat de volvere, ‘girar’, alterat per influx d’altres verbs en -otar, com agarrotar, escarbotar, escarotar, etc.
Usos
Les bèsties estaven en calma, però al primer gruny de la truja hi va haver un esvalot que va fer fugir la majoria dels espietes. Vam quedar en Lluís, una noia més gran, que no recordo com es deia, i jo. Allà dins feia molta xafogor, no hi havia més que les truges i els garrins i nosaltres tres.
Maria Barbal, Ulleres de sol (Barcelona: La Magrana, 1994)El vianant fa botifarra al conductor i el conductor baixa del cotxe i li planta cara. Els cotxes de darrere fan sonar els clàxons reiteradament i obliguen el conductor, encara remugant, a pujar al vehicle i partir davant l’esvalot dels clàxons.
Rafa Gomar, Exercicis respiratoris (Alzira: Bromera, 2005)
Tema de la setmana
Brogits, cridadisses i temperis