Definició
Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament. Normalment s’usa en plural.
Se l’ha de mirar de distreure, perquè té cabòries per si la fàbrica tancarà o no.
Quan vaig decidir tirar endavant la tesi, no m’imaginava la inversió d’hores i de cabòries que hi hauria de dedicar.
Etimologia
D’encaboriar, ‘donar cabòries; agafar cabòries’, probablement de cap i bòria, forma etimològica i dialectal de boira; encapboriar seria doncs ‘posar boira al cap’.
Usos
En Jaume encara va tornar a la casa misteriosa. Duia el cap ple de cabòries. Tot i que no cregués en manifestacions sobrenaturals, sentia un interès apassionat per tot el que es referís a Can Vident des Puig. Fruïa amb aquella comèdia humana que es desenvolupava entorn del lloc encantat.
, «La por», dins Recull de contes balears (Barcelona: Albertí, 1956), pàg. 192No ho sé, no ho sé… Sovint, em desperto a les nits capficat per aquesta qüestió, i, quan la dona em pregunta què em passa, li dic que no res, que no s’amoïni. No tinc cor per a explicar-li les meves cabòries, no vull aclaparar-la amb el pes d’un problema que fa trontollar fins i tot unes espatlles fortes com les meves. Amb un que pateixi n’hi ha ben bé prou.
«Els delfins», dins El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 62
Tema de la setmana
Moti-moti (o poti-poti de mots)