—És optimista sobre el progrés global?
   —Això surt a la novel·la [Jo confesso]. ¿Hi ha d’haver poesia després d’Auschwitz? Sí, perquè és la manera d’explicar-nos-ho, però el plantejament optimista que diu «després de l’Holocaust aquest horror no es repetirà mai més», cagada pastoreta, perquè tens la neteja ètnica a la guerra dels Balcans, el tracte amb els kurds, el genocidi a Armènia i dius: ostres, quin camí que hi ha per córrer, avancem però costa un colló i mig!

Jaume Cabré entrevistat per Carles Capdevila, «Jo escric i prou. Cada elogi m’obliga a fer-ho millor» (Ara, 25 de setembre del 2011)

La tercera certesa i última és la de la llei de la informàtica, segons la qual la informàtica va de conya fins que falla. Una bona escola és la que respon davant de les catàstrofes mínimes i màximes. Ja pot tenir pissarres tàctils, no valer un duro o costar un ronyó o oferir programes d’intercanvi amb Finlàndia, però si hi ha problemes i l’escola fa veure que no hi són, cagada pastoret.

Anna Manso, La pitjor mare del món, el manual (Barcelona: Columna, 2013)