—Ja saps com li agrada al Gallardo tocar-nos la pera. La cosa més amable que li he sentit dir és que els meus homes i jo som una colla d’incompetents que no sabem per on pixa una vaca —va dir sense dissimular la seva irritació.
   —Tu i jo sabem que no és veritat. I els de dalt, també.
   L’inspector va abaixar la mirada i va murmurar:
   —La vam cagar amb el cas d’aquella noia…
   —Tothom la caga de tant en tant. —Norma va decantar el cap i li va posar afectuosament la mà a l’espatlla—. Jo vaig tenir sort.

Teresa Solana, Negres tempestes (Barcelona: RBA La Magrana, 2010)

Vaig fer tot el que s’havia de fer. Més i tot. I me n’alegro. En totes les coses importants de la vida, és millor equivocar-se per excés que per defecte. I la joventut i les seves barbaritats i les seves proeses són una de les coses més importants de la vida. Quan un és jove té el deure de sentir-se invencible i superior a tot. I de cagar-la molt. De cagar-la prodigiosament, de fer tot allò que li van recomanar que no fes i de negar-se a fer tot allò que li manaven.

Pere Antoni Pons, Si t’hi atreveixes (Barcelona: Empúries, 2014)