el rovell de l’ou

Definició

En sentit figurat, la part central i més important d’una cosa.

Aquestes platges són el rovell de l’ou de la Mediterrània.

Etimologia de rovell

D’un llatí vulgar rubĭclus, resultat d’un encreuament del llatí robīgo, -ĭnis, ‘òxid; malura de les plantes’, amb un llatí vulgar rubĭcŭlus, ‘vermellós’ (postulat per l’italià antic rubecchio, ‘vermellós’). En sentit recte, el rovell és la ‘massa esferoidal groga que hi ha a l’interior dels ous dels ocells i dels rèptils’. Més mots de la mateixa família són rovellar, rovellós i rovelló.

Usos

  • Al palau del marquès de Dosrius, al carrer Ample, solia reunir-se el rovell de l’ou de la societat borbònica barcelonina: militars, homes de llei, enginyers, funcionaris, comerciants d’upa, polítics autòctons i d’importació, i algun francès que en èpoques tristes havia perdut bous i esquelles amb els vents de la revolució i que havia trobat refugi a l’atemorit i desconfiat país veí. Tot aquest personal, gent de solidíssima incultura, es reunia per sentir música (escoltar-la hauria suposat un esforç massa patètic) o per badallar al so dels alexandrins («La venjança mon cor tan solament respira…») imposats pel poeta invitat.

    Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)

Tema de la setmana

Ous

Enllaços

Temes i etiquetes