Definició
Aterrar, matar, a cops.
Després del judici, la multitud volia estossinar el jutge.
Etimologia
D’estossar, mateix significat (una variant n’és estassar), de tossar, ‘donar cops amb el tos, amb el cap’, de tossa, d’origen incert.
Usos
En Leccia era un sentimental. Va voler a totes passades que anéssem al Jardí d’Assaig.
Joan-Daniel Bezsonoff, La presonera d’Alger (Barcelona: Empúries, 2002)
—És aquí que vaig estossinar el meu primer moro. Feia el mateix sol que avui. Saps per què el vaig pegar?
—No.
—Perquè em demanava caritat mentre jo anotava un pensament de Pascal. Imagina’t!
Excel·lent tirador, havia assassinat francesos, vietnamites i moros amb el mateix sentimentalisme. Els havia pelat com els mosquits que havia estossinat contra la paret a casa meua. Ni més ni menys. Si se sentia amenaçat, em mataria. Potser ho faria amb més delicadesa. Abans, em comentaria algun pensament de Pascal. Sempre en tenia d’adequats en reserva.El capità Bachmayer era famós pels seus gossos. Els ensinistrava i els atiava perquè esquincessin la carn del pres que el capità havia triat. Tot sovint estossinava l’home que havia intentat defensar-se de les queixalades dels gossos. Bachmayer, cap al 1942, li va donar per defensar els republicans. Els testimonis han de fer esforços per no parlar amb afecte d’un home que fou tan sanguinari i cruel.
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis (Barcelona: Edicions 62, 2017 [1977])
Tema de la setmana
Allisades