El meu pseudònim és l’únic que he pogut triar lliurement en aquesta vida. L’altre Àlex, el del DNI, és una persona que fa feina en una llibreria, un dels oficis més delicats que existeixen avui dia a Mallorca. I, tot i que no soc gaire amic de donar consells, crec que la darrera cosa que haurien de fer els escriptors és treballar en una llibreria.

Àlex Volney a (Des)aïllats: narrativa contemporània i insularitat a les Illes Balears, a cura de Margalida Pons i Caterina Sureda (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), pàg. 334

   —I tu, què vols ser quan siguis gran?
   —Pilot d’avió.
   —Pilot d’avió? I, per què?
   —Perquè només fan feina quan volen.
   Els verbs voler i volar tenen en català formes conjugades que coincideixen, com és el volen del present d’indicatiu en què es repenja aquest acudit. Diferent seria el cas d’aquell pingüí que anava a agafar un avió i al control de policia no el deixaren passar perquè «els pingüins no poden volar», en què no es diferencia entre el significat de no poder ‘ser incapaç’ i el de ‘tenir prohibit’, que és possible adaptar a diferents llengües.

Joan Melià, Somriure amb la gramàtica (Palma: Lleonard Muntaner, 2023), pàg. 20