Definició
Certament.
Són molt diferents, certus, però no necessàriament oposats.
Etimologia
Joan Coromines es demana d’on vindria la locució el certus és, «que Alcover-Moll situa al Conflent, Cerdanya i Empordà, però que jo he sentit força més a migdia, com a cosa de la pagesia més rústica i muntanyenca del Nord-est…», però el que veiem avui és certus (del llatí certus, ‘cert’) com a llatinisme irònic o faceciós equivalent de ‘certament’, ‘cert’.
Usos
A la mitja part —dit en llenguatge de l’espectacle— s’ha ennuvolat. Això no elimina la xafogor, certus, però sí, si més no, l’ardència aclaparadora del sol.
Albert Jané, Tal dia farà l’any (Barcelona: El Llamp, 1991), pàg. 163Aleshores la Mila s’aturà un punt per a preguntar:
Víctor Català (Caterina Albert), Solitud (1905)
—Digueu, pastor: per a anar amunt ¿no hi ha altre camí que el que hem fet ara?
—Certus que sí! Tants com ne volgueu. Com que tota la muntanya ho és, camí, podeu agafar-lo per on vos plagui…
Tema de la setmana
Ramon Torrents es va fixar en un certus que apareixia en un passatge del mot patota, que vam enviar fa unes setmanes: «Anem, tolera l’avi i les seves patotes, perquè t’entreté, t’ajuda i serveix encara, certus, de companyia!» (Salvador Espriu). Uns mots ens porten a uns altres, amb la mateixa inevitabilitat que cada dos anys fem una campanya per a arreplegar virolla per a Rodamots: si encara no hi heu contribuït, sou a temps de fer-vos-en mecenes fins al dia 9.