Definició
1 De poques carns.
Estar flac.
«El qui està gras i voldria estar flac tendeix a engreixar els altres.» (Josep Pla)
2 Sense força, sense vigor per a resistir, feble.
Flac de cames. Flac de cap. Flac de memòria. L’home era flac, i tot seguit caigué en la temptació. Aquest puntal és flac: no aguantarà. No t’enfilis en aquesta branca, que és flaca. Un argument flac, sense força.
Etimologia
Del llatí flaccus, ‘fluix, flàccid’.
Usos
Quan, ara fa un any, va tenir la primera falta, es va pensar que era per la misèria, pel menjar tan magre, per la tristor. A la segona es va esverar. No podia ser. Havien procurat que no fos. I es mirava les mans translúcides i els fills tan flacs i pensava de quina manera ho aturaràs.
Núria Cadenes, Qui salva una vida (Barcelona: Proa, 2025)Han desaparegut dels carrers els gossos de la meva infància empordanesa. Eren gossos sense pedigrí i sense estampa. Gossos flacs, plens de puces, ben poc decoratius. D’aquell color indefinit que precisament en català s’anomena color de gos com fuig. Gossos que no passaven mai per la consulta de cap veterinari, ni se’ls tractava amb moixaines i paraules d’amor, sinó a coces, bastonades i renecs.
Antoni Puigverd, La finestra discreta. Quadern de la roda del temps (Barcelona: La Vanguardia, 2014)
Tema de la setmana
«Senyor Pla» —li deien a Josep Pla en la postguerra—, «vostè està molt flac. Sap que està molt flac? Em sembla que anys enrere estava molt més ple, més gras. S’ha de cuidar!». Ja us cuideu, vosaltres?
Els flacs són taps de rebuig per manca de qualitat.
A Palafrugell usem una expressió que té origen a la indústria suro-tapera fotre as flacs, en el sentit de llençar algú o alguna cosa perquè ja no té utilitat. Per exemple: Ara ja em trobo més bé, i això que el metge ja em volia fotre as flacs.