En Pere és un setciències que ha après moltes coses d’aquest món i de l’altre engolint picades d’all, portant càntirs de la font a les cases i de les cases a la font, i passejant en el seu llagut alguna senyora xuclada, d’aquestes que a l’estiu es deixen caure al poble i se’n van de seguida com si les haguessin ofeses.

Josep M. de Sagarra, All i salobre (1929)

L’Ada plorà de nou en acomiadar-se del fill. En Miquel la renyava:
   —Calla, dona, calla. Tornaré demà passat o d’aquí a tres dies, a tot estirar.
   Però en treure’s la gorra per rebre la benedicció materna, un parell de llagrimots li rodolaren per les galtes xuclades.

Aurora Bertrana, Entre dos silencis (1958)