Hi havia almenys més de dos-cents morts pels atacs d’avions no identificats i d’artilleria, i més d’un miler de ferits. Atacs hostils contra hospitals i escoles. Era terrible. Sempre és terrible, però aprenia a incorporar el dolor a la professió, a pensar-lo com una circumstància laboral. Em generava angoixa i la sensació penible pròpia de tot dolor; la diferència, però, és que aprenia a considerar-lo un inconvenient de l’ofici i a tractar-lo com a tal.

Marta Orriols, La possibilitat de dir-ne casa (Barcelona: Proa, 2023)

Malgrat llur fidelitat al rei i a nostra Santa Mare l’Església, freqüentaven la Chaumière, una casa de barrets camí de Canet.
   A cada moment, els soldats rotaven, renegaven. El més penible era la tongada de pets. Un cop no em vaig aguantar més i els vaig dir:
   —Minyons, ja és prou trist de ser aquí. Cal respectar un bri els altres…
   —Teniu raó, mon lieutenant —van respondre abans de recaure en llur vici.

Joan-Daniel Bezsonoff, La guerra dels cornuts (Barcelona: Empúries, 2004)