Dos anys després els Soler es van vendre l’empresa. L’Agustí, el germà gran, estava molt malalt, i l’Ester va tancar la casa, se’n va endur els llibres i va marxar a Girona. Abans d’anar-se’n va recomanar la Muntsa a uns coneguts que feia poc havien obert una empresa de publicitat. Eren joves i no sabien portar els llibres, i li van deixar aquesta feina a ella, que es divertia molt més, però es veia negra per contenir les pèrdues.

Fúlvia Nicolàs, Tres hiverns a Londres (Barcelona: Rosa dels Vents, 2018)

Duia un paraigua anglès a la mà i semblava tenir pressa. Va aturar un taxi amb gest de senador romà i jo em vaig veure negre per saltar al cotxet, engegar-lo i empaitar-lo enmig dels embussos d’una Barcelona enfredorida i remullada.

Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)