Jordi Badia i Pujol
El cas de dèria és molt il·lustratiu, perquè és un mot que no es pot traduir d’una manera exacta al castellà. Els diccionaris ens ofereixen idea fija, manía o obsesión, que és com dir: mireu-ho tot plegat, feu-ne una barreja i sabreu aproximadament què vol dir dèria. Sí, una dèria és una ‘idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa’, però sembla que dir-ne obsessió és una mica exagerat; i dir-ne mania —que significa tantes coses— és filar poc prim. La dèria pot ésser la ‘fixació de voler fer una cosa’: «Tenia la dèria d’anar-se’n a estudiar a l’estranger»; o bé una ‘idea persistent sobre un fet’: «Sempre va tenir la dèria que entrarien a robar»; o bé una ‘afecció per una cosa determinada’: «Aquesta dèria que tens per les curses automobilístiques és malsana»; o bé, encara, el ‘motiu que l’origina’: «La seva dèria era la muntanya». És, doncs, un mot molt productiu. Té sinònims parcials, com ara cabòria o enrònia, a les terres de l’Ebre i al País Valencià. A Mallorca es fa servir el mot curolla, amb els mateixos usos que dèria. De dèria se’n deriva el verb enderiar-se: «Darrerament, s’ha enderiat a escoltar música clàssica». No se sap ben bé d’on prové, el mot dèria. Es va començar a documentar a mitjan segle XIX i de primer, segons l’Alcover-Moll, es feia servir en el català central i a Menorca. Coromines pensa que ve del mot idea amb l’influx d’algun altre. Manuel de Montoliu propugnava la barreja de idea i senderi. Aneu a saber… Els mots d’aquesta mena només els salvarem si tenim la dèria de protegir-los.
Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 105

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...