trontollar v

Definició

Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport.

Els vidres de casa trontollen cada vegada que passa un tren.

(fig.)  Els escàndols de corrupció van fer trontollar el govern.

Etimologia

D’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós.

Usos

  • A les pàgines de la revista Feminal [1907-1917] s’hi acullen, és cert, punts de vista ben diversos. Mossèn Josep Matas hi predica un feminisme ben entès. Un feminisme que no faci trontollar la llar.

    Maria Aurèlia Capmany, El feminisme a Catalunya (Barcelona: Nova Terra, 1973), pàg. 76
  • Deu ser el mal humor, però per un moment trontolla el meu escepticisme congènit i començo a pensar que potser això del canvi climàtic va de veres i que ja mai més no farà fred.

    Joan Oliver, «Neu» (Avui, 3 de desembre del 2006)

Tema de la setmana

Mots que es mouen i trontollen

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

en doinabelluguet