alça f

Definició

Tros de sola que els sabaters posen a la forma perquè el calçat sigui més alt. La forma aquí és la ‘peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat’.

Etimologia

En general, una alça és un ‘objecte que serveix per a alçar o fer més alta una cosa’ i ve del verb alçar, del llatí vulgar altiare, derivat de l’adjectiu altus, ‘alt’. Més mots de la mateixa família són alçària, altesa, dalt, enaltir i alterós. I la interjecció alça!, que ja havíem vist fa temps.

Usos

  • «Si una dona pot guanyar uns centímetres posant-se talons, ¿per què jo no?», es demana Mick Jagger. Una reflexió d’una lògica infal·lible que segurament també deu haver convençut personalitats com el kàiser de la moda Karl Lagarfeld, el cantant Elton John o el president italià Silvio Berlusconi, adeptes confessos a les sabates amb alces.

    Laia Zieger, «Ells també porten talons» (El Periódico de Catalunya, 16 d’agost del 2010)
  • Els metges em tenien durant hores en un dolorós artefacte medieval, fins que ja no ho podia resistir més. Em mesuraven i descartaven possibles lesions al sistema nerviós clavant-me unes agulles i donant-me cops de martell a les cames i als peus. Em regulaven el corrector i l’alça de la sabata.

    Lucia Berlin, Manual per a dones de fer feines (Barcelona: L’Altra, 2016), traducció d’Albert Torrescasana

Tema de la setmana

El coturn que vèiem fa uns dies era un calçat complet, concebut per a procurar més estatura a qui l’alça, mentre que l’alça que veiem avui és un afegit, una modificació d’un calçat ja fet. Aquests dies veurem més mots derivats del verb alçar.

Enllaços

Temes i etiquetes