Definició
Pluja molt lleugera i de gotes molt fines que cau seguit seguit.
Aquest ploviteig és molt bo per al camp.
També: plovineig, plovisqueig (això depèn del verb que s’usa en diferents contrades: ploviteig ve de plovitejar, plovineig de plovinejar i plovisqueig de plovisquejar). Vegeu-ne més informació a l’Atles LingüÃstic del Domini Català .
Etimologia
De plovitejar, de ploviscar, de ploure, del llatà vulgar plovere, llatà clà ssic pluere, mateix significat. Més mots de la mateixa famÃlia són plover, emplujat, plugim, aixoplugar, pluviositat i ventpluig.
Usos
La pluja continuava caent i espessant-se més i més. El fred es feia sentir a mesura que l’obscuritat avançava. I prompte la vista de la seua aimada senyoreta sobiranament remullada sota aquell ploviteig tan seguit començà de torbar l’à nim del minyó.
Jordi Valor i Serra, Lina Morell: un cas apassionant (1964), dins Històries de muntanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009)A fora, la ciutat blanquejava sota la nevada que atorgava a la claror un matÃs mà gic. Molts barcelonins havien sortit als carrers per gaudir del prodigi i caminaven, entusiasmats, sota el plovineig dels flocs de neu.
Christian Escribà i SÃlvia Tarragó, L’obrador dels prodigis (Barcelona: Columna, 2019)
Tema de la setmana
Noms acabats en -eig