Definició
Pluja fina acompanyada de vent.
També es pot escriure separat: vent pluig
Etimologia
Compost de vent i d’un mot pluig que no existeix isolat, sinó que s’ha format per adjectivació de pluja adaptant aquest mot al gènere masculà de vent.
Usos
—Vols saber-ho? Promet-me que no t’enfadarà s…
Enric Valor, «El xiquet que va nà ixer de peus», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pà g. 93
   —Promés.
   —És un jove que porta una raó al palau del rei. Se li ha fet fosc acÃ; el teu germà Llevant enviava ventpluig, i el xicot s’ha hagut de recollir en aquesta cova.
   —Jo vull veure aqueix jove.
   —SÃ, però no el despertes.
   Sa mare el va dur on Bernadet estava adormit com un infant.La nit era fosca com una gola de llop i plovisquejava. Un cop a casa, agafa no solament el que necessitava sinó una capa vella, que havia estat del seu pare, i un revòlver de dos canons tan vell com la capa. Va carregar-lo i se’l posà a la faixa. Encengué el fanal del carro i sortà al carrer solitari. «Ni una à nima!», va pensar. I aquest fet que potser l’hauria hagut de tranquil·litzar, va fer-li mala espina. Passat el raval del Calvari, on s’acaben les cases, una regolfada de ventpluig estigué a punt d’arrabassar-li la capa. Va lligar-se-la al coll amb el cordonet i continuà camà amunt.
Artur Bladé i Desumvila, L’edat d’or (Valls: Cossetà nia, 2008)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el temps