esbullar v

Definició

1  Desfer, destriar, escampar, especialment els cabells, o un doll.

Els cabells se t’han ben esbullat: hauràs de tornar a pentinar-te.

En Joan sempre porta els cabells esbullats.

2  Enredar, barrejar (les peces ordenades d’un joc).

Etimologia

D’origen incert, probablement del llatí vulgar exbotulare, derivat de botulus, ‘budell‘; semblantment el seu contrari embullar provindria d’un imbotulare.

Usos

  • El vent que escombra els carrers de la ciutat
    i esbulla els teus cabells,
    i els meus.

    El vent que ens penetra cos
    endins.

    Montserrat Abelló, Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 45
  • «¿Per què no ve a París?” La Teresa féu veure que no l’havia sentit i Valldaura, que estava a punt de repetir la pregunta, se sentí tot d’una cohibit i s’acabà el xampany sense dir res. Feia goig: amb el frac ben tallat, el pit de la camisa blanquíssim i la barba rossa una mica esbullada.

    Mercè Rodoreda, Mirall trencat (1974)

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escarritxparrac